Rafael Rosés Rivadavia

Artista, pintor, escultor

Rafael Rosés Rivadavia (Madrid, 1923-Barcelona, 2014), nascut a Madrid, d'origen Ieclà i català d'adopció. Pintor i escultor amb una llarga i fructífera trajectòria artística.

Llicenciat en Belles arts, va cursar els seus estudis a l'Escola de la Llotja, i l'Escola d'Arts Aplicades i Oficis Artístics de Barcelona. Va exercir de professor d'institut i professor numerari de l'Escola d'Arts Aplicades i Oficis Artístics de la ciutat comtal.

En 1945, va ingressar a l'Escola de Belles arts de Sant Jordi de Barcelona i més endavant es va llicenciar amb l'especialitat de pintura i escultura. Ha estat deixeble de prestigiosos pintors: Francisco Ribera, Luís Muntané, Rigoberto Soler i Ernesto Santasusagna i d'escultors no menys prestigiosos: Jaime Otero, Enrique Monjó, Frederic Marés i els germans Miguel i Luciano Oslé. Rafael Rosés ha deixat deixebles de projecció internacional com Jaume Plensa. Era nebot de Juan Albert Roses, copista de l'obra del Greco.

Artista polifacètic, Rosés destaco especialment en la pintura monumental de tema religiós de tècnica al fresc, a l'encàustica i en tècnica mixta. Versàtil en escultura, dibuix i pintura de cavallet, però també en altres tècniques i disciplines com, l'esgrafiat, el gravat, les grans vidrieres, mosaics, i la restauració de la catedral de Frankfurt, la casa consistorial d'Oviedo, els busts dels músics del Palau de la Música Catalana de Barcelona, i el conjunt escultòric del monument de Còlon a Barcelona.

Va ser un dels artistes que va formar part del grup pictòric anomenat els Betepocs, un dels primers grups artístics que sorgeixen els anys de la postguerra a Catalunya, contemporani a altres agrupacions artístiques com Dau al Set, però a diferència d'aquest, no tenien una ideologia definida ni van publicar cap manifest. Més endavant el grup va ser anomenat Llucana.

Diversos reconeixements honorífics, donen fe del seu prolífic i intens treball. A Barcelona va pintar dinou parròquies moltes d'elles íntegrament, a Tarragona parròquies i catedral, a Lleida i La Seu d'Urgell - va ser el pintor de l'arquebisbat-. A Múrcia, destaca la seva imaginària: Santíssim Crist de la Caritat i L'Àngel de la Passió, passos que surten en processó al costat de la Verge de la Immaculada de Salcillo, a Iecla i Cieza destaquen les pintures monumentals i vidrieres de les Basíliques.

Les seves cendres reposen en el Santuari de la Verge del Castell de Iecla, Múrcia, l'últim temple que va pintar íntegrament amb pintures monumentals.