Obra sobre planxa d'alumini bidimensional, manca de relleu. Els colors de les imatges són provocats per focus de llum que es reflecteixen en diferents veladures, són ocasionals i canviants. Segons el moviment de l'espectador en observar l'obra les formes s'allunyen, s'acosten i  canvien de valors. Constitueix una obra d'art interactiva amb l'espectador.

Rafael *Rosés amb la seva impressionant obra sobre planxa metàl·lica que va definir com *Ritmologia, en un afany de sinterització, recorre d'un traç tothom espacial de l'art, aconsegueix que “el peix es mossegui la cua”.

Jo no sabria dir si això és arquitectura, escultura, dibuix,  pintura, música o poesia.

Jo diria que aquests centellejos, aquestes veladures, aquests ritmes, aquestes arestes *diamantinas, aquests matisos, aquestes formes que descansen, aquestes formes que leviten, han reunit de cop en un feix atapeït de manera sorprenent i insospitada, els dos extrems que -segons *Xènius- delimiten la geografia de l'art.

Ha aconseguit amb la seva màgia i amb el seu domini inversemblant de la tècnica, ni més ni menys que la quadratura del cercle.